1) En sentit real: molt dolç.
2) En sentit figurat i referit a una persona: que té molt bon caràcter, que és amable, afectuosa, agradable, tranquil·la, afable, que tracta les altres persones amb afecte i consideració.
3) En sentit figurat i referit a un concepte, una idea o a qualsevol cosa: agradable, harmoniós, delicat, suau, tendre.
En On ets, Gigi?, de Bernat Capó, podem llegir:
Érem en el temps de les bacores, les primeres figues de l’any, negres i clivellades i dolces com la mel.
En La pols i el desig, de Jesús Moncho, llegim:
Els carros aixaven a línia de mar, i allí, arrenglerats, retent tribut als llaüts de vela llatina inclinada falaguerament cap a proa, descarregaven les caixes de fusta o els formalets de llata plens de pansa, fruit dolç com la mel parit amb la suor i la recança de tot l’any.
En la narració curta El milacre de la Lledonera, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, trobem els versos:
Verge del Lledó
Dolça com la mel
Guarda’m un racó
Prop de Tu en lo Cel.
En la novel·la Crim de germania de Josep Lozano podem llegir:
Segons la declaració del testimoni, la Corbina “era una negra ben feta, de cara graciosa i somrient, pit ben plantat i de bona presència. I quina boca d’apòstol! La seua parla era tan dolça com la mel d’Ademús. De vèrbola gràcil, abocava les paraules a dojo; tant és així que, molts que la oïen, als mateixos àngels lloant Déu deien que s’assemblava”. També confessa que la seua pell era tan negra com el carbó, tan fosca, que encara batejada amb el santíssim nom de Maria, li tragueren de sobrenom Corbina perquè proclamaven les dones dels curials, lletges, esquifides i envejoses de la seua bellesa, que la negra membrava i era filla de corbs.
En la novel·la Delers de jovença d’Antoni Igual Úbeda llegim:
L’altra, Concepció, era dolça com la mel i tendra com un capoll. Vicentica, la més petita, era viva com un ratolí i volenterosa com un cap de minyons.
En la novel·la Aigua en cistella, de Carme Miquel, trobem:
La Leonor i l’Artur haurien volgut morir amb ella, amb la seua filleta, que era dolça com la mel i tenia aquells ulls blaus, vius com un teuladí però que a poquet a poquet s’anaven esmorteint.
Vegeu: