1) En sentit real: molt dolç.
2) En sentit figurat, es diu de les persones que tenen molt bon caràcter, que són amables, afectuoses, agradables, tranquil·les, afables, que tracten les altres persones amb afecte i consideració.
Molts valencians coneixem les estrofes següents de la cançoneta popular que transcric a continuació:
Jo me la menjaria
com si fóra una coca.
Ai!, quin gust en la boca
tindria jo.
És més dolça que el sucre,
val més plata que pesa.
Senyor vicari, a pressa
done-mos la bendició.
És una xica, molt rebonica,
Jo l’acaricie i ella no vol.
No he adaptat tot el text a la llengua normativa per tal de ser fidel a la lletra popular tal com l’he sentida cantar sempre.
En la novel·la Vespres de sang, de Joan Olivares, podem llegir:
“Que no veies, que la xica se’t posava bé”. Però al mateix temps, em deia que no, que això no podia ser, que aquella nineta de bona casa, més dolça que el sucre i amb més pretendents que la princesa del conte, no es podia haver fixat en mi, un pedaç vell, un rodamón sense ofici ni benefici, un pobre tarambana.