1) En sentit real: molt dolç.
2) En sentit figurat, es diu de les persones que tenen molt bon caràcter, que són amables, afectuoses, agradables, tranquil·les, afables, que tracten les altres persones amb afecte i consideració.
3) En sentit figurat i referit a un concepte, una idea o a qualsevol cosa: agradable, harmoniós, delicat, suau, tendre.
En Els camps dels vençuts, de Toni Cucarella, podem llegir:
M’agradava la casa on havia nascut ma mare, al carrer de l’Argenteria; la casa que encara habitaven els avis Miquel i Teresa. Però, sobretot, em fascinava l’hort que tenia: hi havia una llimera, un nesprer, un taronger de taronges imperials, dolces com un sucre, i una palmera: una palmera tan alta que vinclava amb un arriscada inclinació; quan li calculaves l’arc pronunciat que la doblegava pensaves si seria en aqueix moment que el tronc s’esberlaria tot d’una.
En Dones d’aigua, hòmens de fang, de Toni Cucarella, llegim:
Li agradava repetir-me la promesa que plantaria una sorollera per a mi i un caquier per a la mare, un de classe nova, deia, emocionat, “un que fa caquis menuts i dolços com un sucre”. Així era l’Angeliu, vehement i esparpillat aprenent de llaurador en comptes d’anar a escola a aprendre de lletra.
Vegeu: