conéixer més que a la ruda (o més que la ruda)

Modisme comparatiu que s’usa per a expressar que coneixem molt bé la persona de qui parlem de la qual no tenim un bon cencepte.

En la novel·la Ribera, de Josep Lozano, trobem:

Coneixent-lo mínimament bé, i jo me’l coneixia a ell més que a la ruda, cap, cap persona amb dos dits de front el podria acusar d’això, que fóra del ram de l’aigua. I sé de què parle.

En la novel·la Vespres de sang, de Joan Olivares, podem llegir:

I jo, que també me’l coneixia més que la ruda, ja m’hi vaig entendre.

David Griñó i Garriga, en l’obra Remeis casolans, escriu:

Difícilment trobaríem algú que no reconegués tot seguit aquesta herba, per això a València diuen: “Conèixer a u més que la ruda.” I amb motiu de la seva olor intensa i desagradable a Catalunya diem: “Put més que la ruda.”

El Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada conèixer, diu:

Conèixer [qualcú o qualque cosa] més que el mal temps, o més que el mal diner, o més que un mal any doble: conèixer-lo bé, i tenint-ne mal concepte.

I en l’entrada ruda, diu:

Conèixer algú més que la ruda: conèixer-lo molt bé.

Els redactors del DCVB, no varen incloure en l’entrada ruda la frase “i tenint-ne mal concepte”, cosa que haurien d’haver fet.

He inclòs les dues variants –conéixer més que a la ruda (amb la preposició a) i conéixer més que la ruda (sense la preposició a)– perquè de les dues maneres ho he trobat escrit. En canvi, les voltes que he sentit aquest modisme comparatiu en el valencià viu del carrer, l’he sentit sempre amb la preposició a. Jo, personalment, considere que no és gens inadequat posar la preposició a perquè així no pot haver-hi ambigüitat ja que, si no la posem, la paraula ruda podria ser tant objecte directe com subjecte de l’oració subordinada. Evidentment, la ruda –una planta– no pot conéixer ningú a no ser que es tracte d’un relat fantàstic, però de tota manera les coses, com més clares, millor.