Es diu d’una cosa que s’entén perfectament.
En la novel·la T’imagines la vida sense ell?, d’Isabel-Clara Simó, podem llegir:
I quan jo tenia atacs de culpabilitat envers la mare, l’Agnès sempre deia que estava clar com l’aigua que aquella dona era feta així […]
En la novel·la Amor amarg, de Josep Usó, llegim:
Per ell, tot estava clar com l’aigua. Era irrebatible.
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:
Mire, a mi m’agrada ser clara, com l’aigua. No sé parlar d’una altra manera.
En la novel·la juvenil Una espessa boira blanca, de Lluís Miret, trobem:
Els entrellats financers de l’operació podrien no semblar massa clars i distraurien el fil d’aquesta història, però el que sí que van veure clar com l’aigua els que manaven en el banc és que l’Àngel era el responsable final de l’operació.
En la novel·la Dies de verema, de Joan Olivares, podem llegir:
Sentir-la i obrir-se’m els ulls, tot va ser una. Osticana!, com no ho havia pensat abans? Si estava clar com l’aigua. No podia ser d’una altra manera: havia sigut ella, la mala peça de Marina, qui l’havia alliçonada durant les llargues xarreres a la fresca.
En L’última paraula, de Toni Cucarella, llegim:
–Alerta què dius, Maties Ventura! –el va increpar Quintí Rivera apuntant-lo amb l’arma– Això ho aclariré jo ara, davant de testimonis, perquè la cosa quede clara com l’aigua per a tots, i per al qui de vosaltres dos eixirà viu d’este destret…
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada aigua, trobem:
Esser clar com l’aigua, o més clar que l’aigua: esser molt clar i evident.
NOTA: Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer arreplega ser clar com l’aigua (o més clar que l’aigua) i Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs recull està més clar que l’aigua, ser més clar que l’aigua, ser clar com l’aigua i més clar, aigua. El DNV arreplega, en l’entrada aigua, el modisme comparatiu més clar que l’aigua que remet a evident, però no recull clar com l’aigua.