més bonico (o bonic) que un sol

Molt bonico, molt bell, d’aspecte molt agradable.

En la novel·la Tots els jocs de tots els jugadors, de Joan Oleza, podem llegir:

Ai filla, setze anys que tens i més bonica que un sol, ai filla, i te volen perdre estos mals cavallers!

En l’epistolari Cartes d’amor, de Pere Calders, llegim:

No sé ben bé què ha passat, ni què t’han dit de mi però el cas és que vaig deixar-te el dijous més bonica que un sol, simpàtica i amable, i et trobo ara presentant-me, de la teva adorable persona, el costat que punxa.

En la novel·la juvenil El secret del Mas de la Pedra, d’Ivan Carbonell, trobem:

Per la teua avarícia i les teues trampes, dimoni d’home, per la teua avarícia has condemnat a la mort a una dona honrada i a un xiquet més bonic que un sol, desgraciat –la figura s’aproximà un poc a Joan Josep Ferrandis–

En Històries i llegendes del Pallars, de Joan Lluís i Pallarès, llegim:

Porto tres nadons acabats de néixer, més bonics que un sol, que, per manament de la madrastra de la reina, he de llençar al riu.

Aquest modisme comparatiu l’arreplega Joan Amades en Folklore de Catalunya, on podem llegir:

Com que aquesta noia era més bonica que un sol i el seu pare era molt disbauxador, va pensar de casar-la amb un vell, vellot, molt ric, perquè així tindria molts diners per poder gastar.

En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada marcerol, trobem:

«Març marcerol, cent corders tinc més bonics que un sol» (ho diu la vella de la rondalla, que desafia el mes de març) (Sopeira).

NOTA 1: En el DNV hi ha l’entrada bonico que remet a bonic.

NOTA 2: Sobre la paraula bonico, vegeu més pillo que bonico.