1) En sentit real: molt bo. Es diu, sobretot, dels aliments.
2) En sentit figurat: molt bondadós, molt bona persona.
3) En sentit figurat: exageradament bo, que s’acosta a la ximpleria.
4) En sentit figurat: molt atractiu sexualment.
En la novel·la Ombres en el riu, de Joaquim Espinós, podem llegir:
–Però si era més bo que el pa, i no es clavava en res! No parlava per no ofendre! Sempre amb les seues novel·les.
En El quadern gris, de Josep Pla, llegim:
De fet era més candorós i més bo que el pa –d’una infelicitat que ultrapassava tots els límits i totes les proporcions imaginables.
En Ramona Rosbif, d’Isa Tròlec, trobem:
Calle, calle… envellida? Si està més bona que el pa!
En la novel·la eròtica Pell de pruna, de Joan Olivares, podem llegir:
Malena per darrere, m’arrimà la mamella al braç i la boca a l’orella i em xiuxiuejà:
–Silveri: estàs més bo que el pa, te’n pegaria un que et deixaria amb la boca oberta…
En Això era una volta…, de Jordi Raül Verdú, llegim:
Batiste era més bo que el pa i va acceptar. Amb l’oli que havia guanyat estava més que content i satisfet, i no li va demanar res més.
En I conte contat…, de Jordi Raül Verdú, trobem:
Això era un home que tenia una filla guapa com un sol i més bona que el pa.
En Contalles de iaios i iaies, també de Jordi Raül Verdú, podem llegir:
Ell, que era més bo que un tros de pa i no solia dir mai a res que no, va estar d’acord amb la seua dona i va deixar d’anar a costura.
En la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra, llegim:
–Ell sí, però no un grapat de companys, també alcaldes socialistes i republicans, d’altres poblets del Comtat o de l’Alcoià; persones amb les quals havia compartit moltes hores d’intimitat. Algunes, més bones que el pa blanet. Un bon grapat d’elles foren empresonades i fusellades a Alacant.
En el conte Ànimes mudes, de Víctor Català, podem llegir:
L’un més bo que el pa de fleca i l’altre una mala pua que si Déu no hi té mirament pararà a galeres
El pa ha sigut l’aliment bàsic de la societat agrícola tradicional en què els valencians hem viscut des del neolític fins a mitjan segle XX i, per tant, ha sigut sempre molt apreciat.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada pa, trobem:
Esser un tros de pa, o més bo que el pa, o més bo que el pa blanc, o més bo que el pa de fleca: esser una persona molt bona.
NOTA: El DNV arreplega ser més bo que el pa que definix com a ‘ser d’una gran bondat’. També arrepleguen aquest modisme comparatiu Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer i el Diccionari de la Vall d’Albaida.