bo com el pa

1) Molt bo, en sentit real. Es diu, sobretot, dels aliments.

2) En sentit figurat, significa molt bona persona, molt bondadosa.

3) En sentit figurat, significa que una persona és molt atractiva des del punt de vista sexual.

En El carrer estret, de Josep Pla, podem llegir:

És pobre com una rata, d’una honradesa angèlica, bo com el pa. És bo com el pa, però la seva bondat té naturalment un límit: el ridícul. Dalmau té el sentit del ridícul, encarna el sentit del ridícul del seu partit.

En la novel·la Incerta glòria, de Joan Sales, llegim:

Un quart de segle va caldre a la Gràcia, ajudada per l’apoplexia, per fer-lo trontollar en les seves conviccions; era, com vaig anar comprenent després a força de tractar-lo, bo com el pa, però increïblement curt i tossut; les seves ovelles al principi el preníem per un llop, quan era una mula.

En la novel·la El mar, de Blai Bonet, trobem:

Tu ets bo com el pa, Ramallo. Arribaràs on vulguis.

En la novel·la eròtica Dies de verema, de Joan Olivares, podem llegir:

I em debatia en una difícil elecció: ara triava esta, ara l’altra… (estaven les dues, de bones, com el pa). Ara, preferir, preferir… No per res, no. Però és que… Marina no la tenia tan vista.

El pa ha sigut l’aliment bàsic de la societat agrícola tradicional en què els valencians hem viscut des del neolític fins a mitjan segle XX i, per tant, ha sigut sempre molt apreciat.

NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer.