S’usa per a expressar la idea que una cosa és molt blava.
En Elogi del xiprer, de Carles Salvador, podem llegir:
Hi han dues rengleres de xiprers. També dues rengleres de casetes de calvari. Cascuna senyala el cel amb la punta de piràmide, de teules més blaves que el cel.
I en Les festes de Benassal, també de Carles Salvador, trobem:
Als sermons de quaresma anava la gent i omplia l’església, magnífica, ampla, de dues trones vora el creuer coronat per una mitja taronja de teules més blaves que el cel.
En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, llegim:
Mirant al sostre s’albiraven les atrevides cornises anulars, l’apostolat de guix i la prepotent carcanada que il·luminava el cupulí i que al defora cobria la immensa i famosa mitja-taronja de teules més blaves que el cel.
Vegeu: