1) En sentit real: molt blanc, blanquíssim.
2) En sentit figurat: pur, immaculat.
Aquest modisme comparatiu és una figura poètica perquè en el món real és completament impossible trobar res que siga més blanc que la neu acabada de caure.
En el Psalteri, de Joan Roís de Corella, en el Salm 50: Compadiu-vos de mi, Senyor Déu, trobem:
Aspergiu-me, Senyor, amb aigua i hisop i seré net; renteu-me i quedaré més blanc que la neu. Sentiré crits de festa i d’alegria i els meus ossos humiliats s’alegraran.
Vegeu: