més blanc que la llet

1) S’usa per a expressar la idea que una cosa és molt blanca.

2) S’usa per a expressar la idea que una persona és de pell molt blanca.

En Mes del Sagrat Cor de Jesús, de Josep Torras i Bages, podem llegir:

Els antics patriarques i profetes, veient-lo ja en esperit, parlaven d’Ell amb termes graciosíssims. Serà, deien, blanc i ros; els seus ulls, més hermosos que el vi; les seves dents, més blanques que la llet; son Cor ensems serà fort i brau com el lleó i mans com l’anyell; i enmig de les tribulacions que passaven aquells sants personatges, la idea del Crist promès els consolava i fortificava per a resistir, alenant-los sempre l’esperança d’aquella estrella que havia d’il·luminar a tots els pobles, que és Jesús ensenyant a tot el món.

En Entre imams i capellans, de Marta Alòs i Brahim Yaabed, llegim:

Tinc un amic que viu en una comunitat que sempre em comenta que el veí que li provoca més maldecaps és català de tota la vida i més blanc que la llet i que, en canvi, el seu veí de replà més negre que el carbó és una meravella de persona.

En la cançó popular menorquina On anau, Mare de Déu? trobem:

N’ha parit un minyonet
més blanc que la llet brossada.
Sant Joan serà es padrí
i Maria la comare.

Marisol Gonzàlez Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió ser més blanc que la llet que definix de la manera següent:

Tindre la pell molt blanca. Ex.: S’acaba l’estiu i tu no agarres coloret; és que eres més blanc que la llet.