1) S’usa per a expressar la idea que una cosa és molt blanca.
2) S’usa per a expressar la idea que una persona és de pell molt blanca.
3) S’usa per a expressar la idea de puresa.
En la narració curta ¡Santa nit de Nadal!, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
–Com ja vos dia abans, és el Jesuset rosset, més blanc que el gesmil, els ullets blavets com el mateix cel, i naix entremig d’un bouet i una burreta; la Mare de Déu el cuida, i Sant Josep, i a muntó de pastorets li canten unes coses molt boniques.
En l’obra teatral ¿No n’eren 10?, de Martí Domínguez Barberà, el personatge anomenat Eluzai, diu:
Jo estava en la font aquella vesprada. Enmig de la cridadissa dels veïns el vegí aplegar… més blanc que el gesmil. La meua alegria era com un colomer que d’un colp se li obrin totes les gàbies.
En la novel·la Júlia, d’Isabel-Clara Simó, llegim:
I en els set parts havia portat una paperina de sucre, més blanc que un gesmil, que Déu, o la natura, sabia d’on l’obtenia.