més amarg que la fel

Molt amarg.

En la rondalla Esclafamuntanyes, d’Enric Valor, podem llegir:

–Ara sé per què el meu germanet estava tan groc i per què no va voler sopar –es digué entre dents–. La paella d’anit devia estar més amarga que la fel…, però amb la fam que dúiem i tots ignorants del fet, qui se’n podia adonar?

En la novel·la Anjub: Confessions d’un bandoler, d’Andreu Carranza, llegim:

Quan lo raig me va entrar dins de la boca me va cremar la llengua, com si fos un glop de brases ardents. Se me van regirar los budells. Aquell suc era més amarg que la fel! Una mica més i ho trec tot! Era vinagre pur.

En la novel·la juvenil Habitació 502, de Pep Castellano, trobem:

–Doncs filla, si vols un consell, no t’acostes a ell! aquest Manel és més viu que la fam, més roí que la tinya i més amarg que la fel. No és de fiar! –Anava amb la nostra filla el dia de… “l’accident” i, nosaltres, sospitem que…