més agre que un ferro (o que el ferro)

1) En sentit real: molt agre. Es diu, especialment, de les coses de menjar.

2) En sentit figurat: de molt mal caràcter.

La paraula ferro que apareix en aquest modisme comparatiu que utilitzem quan volem expressar que alguna cosa és molt agra, deriva, igual que ferratge, del llatí vulgar ferrago. S’usa (o s’usava) per a denominar l’agràs, és a dir el gra de raïm que encara no està madur. Posteriorment se li va afegir el sufix -ús, que li dóna un cert matís pejoratiu, i es va formar la paraula ferrús que s’usa (o s’usava) amb el mateix significat. Jo recorde de la meua infància la paraula ferrús amb el significat especificat, perquè l’emprava el meu avi matern. En el llibre El valencià de la Marina Baixa, de Jordi Colomina, podem trobar: «ferrús ‘fruto en agraz, no maduro todavía, aunque lo parezca’ (Llorens, 71) “Està verd com un ferrús” (Altea, l’Alfàs)». La definició de Llorens, recollida per Jordi Colomina, és més àmplia que la que jo recorde de la meua infància, ja que no es refereix només al raïm sinó a qualsevol fruit.

Per tant, el ferro de l’expressió més agre que un ferro (o que el ferro) no té res a veure amb el metall del mateix nom. El metall anomenat ferro no és agre, en canvi el ferro, ferrús o agràs és molt agre.

En Raons de sang i foc, de Pep Castellano, trobem:

Jo me l’imagine bevent aquell vi barat del taverner, que diuen que és més agre que un ferro, regalimant-li per les galtes i pel coll, i amerant la camisa.

Josep Lozano, en la novel·la Ribera, escriu:

I si li pujava la mosca: una haca mossegadora, més agra que el ferro.    

NOTA: El Diccionari de la Vall d’Albaida arreplega estar més agre que el ferro.