1) En sentit real: ‘molt agre’. Es diu, especialment, de les coses de menjar.
2) En sentit figurat: ‘de molt mal caràcter’.
La paraula ferro que apareix en aquest modisme comparatiu que utilitzem quan volem expressar que alguna cosa és molt agra, deriva, igual que ferratge, del llatí vulgar ferrago. S’usa (o s’usava) per a denominar l’agràs, és a dir el gra de raïm que encara no està madur. Posteriorment se li va afegir el sufix -ús, que li dóna un cert matís pejoratiu, i es va formar la paraula ferrús que s’usa (o s’usava) amb el mateix significat. Jo recorde de la meua infància la paraula ferrús amb el significat especificat, perquè l’emprava el meu avi matern.
En el llibre El valencià de la Marina Baixa, de Jordi Colomina, podem trobar:
ferrús ‘fruto en agraz, no maduro todavía, aunque lo parezca’ (Llorens, 71) “Està verd com un ferrús” (Altea, l’Alfàs).
La definició de Llorens, recollida per Jordi Colomina, és més àmplia que la que jo recorde de la meua infància, ja que no es referix només al raïm sinó a qualsevol fruit.
Per tant, el ferro de l’expressió agre com un ferro no té res a veure amb el metall del mateix nom. El metall anomenat ferro no és agre, en canvi el ferro, ferrús o agràs és molt agre.
En Reconstrucció, d’Antoni Espí Cardona, trobem:
Com un rot agre –pudent i agre com un ferro–
que regolfa esòfag amunt fins a la gola;
com la flamarada ascendent que inunda
instantàniament el crani
o com l’impuls nerviós
del membre amputat,
alguns records
plens de verí
i de pus
infecte
retornen.
L’escriptor i gramàtic Enric Valor i Vives empra aquest modisme comparatiu en la seua obra literària. En la novel·la Temps de batuda, segona del cicle de Cassana, trobem:
–No, Ermínia… Veurà, mamà: és que he trobat allà dalt, en un pla de vinya que hi ha, un home que intentava menjar-se un raïm.
–Quina beneitura! –comentà la mare–. ¡Si deu ser agre com el ferro!
Marisol Gonzàlez Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió tindre el ventre agre com un ferro que definix de la manera següent:
Tindre acidesa d’estómac. Ex.: La funció no em va fer profit perquè tenia ell ventre agre com un ferro i nomès volia anar-me’n a casa a prendre’m bicarbonat.
NOTA: El DNV arreplega el modisme comparatiu agre com el ferro, però ho fa en l’entrada ferro en la qual només fa referència al metall d’eixe nom, però no diu res de l’agràs, és a dir, del gra de raïm que encara no està madur. No arreplega la variant agre com un ferro.