Dir moltes coses falses, sabent que no són veritat, amb voluntat d’enganyar l’interlocutor.
Joaquim Martí i Gadea arreplega aquest modisme comparatiu en el seu llibre Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 128 del 1r volum). Diu Martí i Gadea que «[…] esta veu ve del adjetíu lletí lépidus, da, dum, derivát del sustantíu lépor ó lepos, poris, que vol dir graciós, ingeniós, gistós […]»
En castellà hi ha l’adjectiu lépero que a Cuba significa ‘astuto, perspicaz’, a Mèxic i diversos països de l’Amèrica Central ‘soez, ordinario, poco decente’, a l’Equador ‘muy pobre, sin recursos’ i a Nicaragua ‘que hurta o roba’.