Menjar molt, ser molt menjador.
Ací la paraula llima es referix al ferrament que el DNV definix així: «Instrument d’acer temprat emmanegat, amb solcs, dents o estries en la superfície, que s’usa manualment per a desbastar i polir materials durs.»
En Vida i miracles d’Odell Kraus, de Josep Pastells, podem llegir:
Quan pesava cent quilos volia arribar als cent deu i quan va assolir aquesta xifra encara es veia petit, quasi esquifit en comparació amb els monstres que sortien a les revistes de culturisme. Menjava com una llima. Sempre duia a sobre carmanyoles plenes d’arròs i fideus, figues i cacauets, carn de pollastre i gall dindi, iogurts, gelatines i galetes integrals que no tenien gust de res però li aportaven molta fibra.
En el DIEC2, en l’entrada menjar, diu: «menjar com una llima Menjar molt.»
NOTA: El DNV de l’AVL no arreplega aquest modisme comparatiu.