Menjar molt poquet.
En el recull Contes de la lluna absent, de Monika Zgustová, llegim:
Jo també havia agafat les meves provisions no gens pràctiques –galetes de xocolata, un tros de torró i caramels d’eucaliptus– i les hi vaig oferir. Ell menjava com un pardalet i sempre, abans d’agafar alguna cosa, me l’oferia a mi, i tot m’ho servia impecablement, fins i tot el pa, que, cosa miraculosa, es podia menjar!
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada menjar, trobem:
Menjar com un pinsà, o com un ocellet, o com un pardalet: menjar poc.
Vegeu:
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu, el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV.