Molt lleig.
En la novel·la Júlia, d’Isabel-Clara Simó, trobem:
Em recorde d’una donota que devia haver fet els cinquanta que, quan van passar els fets de la comuna, es va posar al balcó de l’Ajuntament, ventruda i lletja com un pecat, i deia de matar i de passar a sang les famílies dels amos.
I en la novel·la Bresca, també d’Isabel-Clara Simó, llegim:
Un trist ocell, ala-trencat, que jeia panxa enlaire, amarat de pluja. Lleig com un pecat.
L’escriptor cullerà Manuel Joan i Arinyó, en la novel·la Les nits perfumades, escriu:
La veritat siga dita, jo no el trobava excessivament guapo, ni tan sols mitjanament guapo. En realitat el trobava lleig com un pecat: galtes exuberants, malformat tot ell en conjunt i gros a manta.
En la novel·la La casa de les flors, de Joaquim Gonzàlez Caturla, podem llegir:
Les rebaixes et treien de polleguera, però el que més odiaves era haver de vendre peces que no volien a l’altra botiga, antigues i lletges com un pecat.