En sentit figurat, referit a una persona: estufat, envanit, ostentós, que demostra vanitat.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, trobem:
Tinguense al Rey, digué Lalcalde, que venia allá darrere, ert com un ciniclosi, y unflat que rebentava, com si fora el Bale de Otos.
La forma unflar és la generalment emprada pels valencians, així com els seus derivats unflor, unflament, unflable, desunflar, reunflar, etc., però en alguns llocs, com ara Alcoi, s’usa només inflar, que és la forma preferida per la llengua estàndard i la més fidel al seu origen etimològic. El cultisme inflació i els seus derivats no presenten mai formes amb u.
Vegeu: