Referit a una persona: ‘tibat, estirat, orgullós’.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, trobem:
Tinguense al Rey, digué Lalcalde, que venia allá darrere, ert com un ciniclosi, y unflat que rebentava, com si fora el Bale de Otos.
Aquesta és la transcripció fidedigna d’aquest fragment de la Rondalla de Rondalles que podem trobar en la versió original. Es pot consultar en internet en la versió digitalitzada per Google. La grafia “ciniclosi” (amb n) és una errada. Hauria de dir “ciriclosi” (amb r).
En el llibre Bocaviu de Josep Sanchis Carbonell trobem, en la pàg. 22, l’expressió anar ert com un ciriclosi, que l’autor ens informa que ha extret de Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, però no ens explica el significat de la locució.
En l’entrada ciri del Diccionario General Valenciano-Castellano de Joaquim Martí i Gadea editat l’any 1891 trobem: «met. Ciriclòsi. La persona que siempre està derecha, ó en parte donde molesta.» Com veiem, Martí i Gadea ens dóna un significat metafòric de la paraula ciriclosi, però no ens diu quin és el seu significat real.
En l’índex de plantes que hi ha al final del llibre IV de les Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, d’Antoni Josep Cavanilles (en la pàg. 327 de la II part), editat l’any 1797, trobem «Trepó ó Siriclós sinuat. Salvió.», que ens diu que és l’espècie Verbascum sinuatum phlomoides.
La paraula siriclós l’arreplega Martí i Gadea en el seu Diccionario General Valenciano-Castellano i diu, simplement, «m. bot. Especie de planta.» No explica de quina planta es tracta ni relaciona aquest vocable amb el mot «ciriclòsi» que inclou en l’entrada ciri del mateix diccionari.
Joan Coromines en el seu DECat (VII, 941b17) diu: «Siriclòs sinuat, o sigui ciri clos, que Cavanilles (Observ. II, 327) dóna com a nom del verbascum sinuatum, mena de blenera sinuosa (fr. molène, cast. gordolobo, classe V, Pentandria): comparat amb un CIRI, tal com herba blenera és derivat de BLE.»
Quan considera que la paraula en qüestió és un derivat de ciri, Coromines l’encerta completament. Però el mateix Coromines, en DECat (IX, 511b17), ens diu que siriclòs deriva d’una forma sàvia de xeringa, cosa completament falsa.
Les fulles de les plantes del gènere Verbascum s’han emprat, fins a èpoques molt recents, per a elaborar blens per als cresols. En l’època medieval se n’emprava la tija, untada amb greix, com a brandó. Un dels noms populars que aquesta família de plantes té en la nostra llengua, candelera, és conseqüència d’eixos usos.
Josep Lluís Berdonces i Serra, en la seua Gran enciclopedia de las plantas medicinales, ens diu:
En la Antigüedad y en la Edad Media se creía que esta planta poseía propiedades mágicas y protectoras de los malos espíritus. En La Odisea, Ulises se protegia con esta planta de los hechizos de la maga Circe, y se cuenta que las brujas y magos del medioevo hacían candelas con los tallos de esta planta para realizar sus encantamientos.
Cavanilles cita només l’espècie Verbascum sinuatum, però en les nostres terres es poden trobar altres espècies del mateix gènere. Considere que ciriclòs i ciriclosi (amb les diferents grafies que trobem escrites) són dues variants formals del mateix vocable que va ser emprat pels valencians per a denominar diverses espècies del gènere Verbascum. Dic «que va ser emprat», en passat, perquè no crec que hui en dia hi haja cap valencià que use eixa denominació. Observem que, mentres Cavanilles, a darreries del segle XVIII, coneix la paraula ciriclòs (ell l’escriu siriclós), Martí i Gadea, al final del segle XIX, només coneix la paraula ciriclosi (ell l’escriu ciriclòsi) en sentit figurat, però, encara que també arreplega la paraula ciriclòs (ell l’escriu siriclós) diu només que és una «espècie de planta». Les plantes del gènere Verbascum eren –i ho són encara actualment– conegudíssimes, però en el segle que va passar d’ençà que Cavanilles va escriure les Observaciones fins que Martí i Gadea va escriure el seu diccionari, la paraula va deixar d’usar-se com a denominació de la planta. En canvi, va continuar usant-se en sentit figurat.
Per a comprendre el significat del modisme comparatiu ert (o tes) com un ciriclosi l’única cosa que cal és conéixer les plantes del gènere Verbascum. Totes tenen una tija bastant alta –en algunes espècies pot ser més alta que una persona– que creix completament recta, vertical. Les tiges d’aquestes plantes semblen bastons rectes, rígids, plantats en terra. Aplicat a una persona, doncs, ert (o tes) com un ciriclosi significa ‘tibat, estirat, orgullós’. Fa referència a circumspecció i serietat excessives, acompanyades d’envaniment i supèrbia.