Molt gros.
En la rondalla Joan-Antoni i els torpalls, d’Enric Valor, podem llegir:
El gat, gros com un teixó, dauat i a ratlles fosques, només olorar els ratolins, se’n desllepissà de Joan-Antoni i començà aquell vull l’altre no vull, i qui sap les dotzenes que se’n féu! La casa del batle quedà neta en més poc que canta un gall.
Joan Olivares, en la novel·la Pana negra, empra la variant gras com un teixó. Escriu Olivares:
Poc després el rebia un tros de vell de capellà, gras com un teixó i tot abillat amb els sants induments.
Joaquim Martí i Gadea, en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 82 del 1r volum), escriu:
Els anys de la fam. […] Que son més dels que m’hos figurém, puix si no fora per això, molts que de no menjar pròu están flachs com á gosos perdiguérs, estaríen gròsos com á teixóns, en unes cares com á panderos y una brasa d’ anques, pero s’aconòrten en que la Providència de Deu á tots manté, per més que no ha fet escritura de si m’hos ha de mantindre gorts ó flachs.
A Alcoi és costum, per a expressar la idea que algú està grosset, dir que està com un teixonet o que està fet un teixonet.
NOTA: Joaquim Martí Mestre recull el modisme comparatiu grossos com a teixons en l’entrada teixó / teixonet del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 1491) i posa com a exemple el fragment de Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè, de Joaquim Martí i Gadea, que he copiat més amunt.