Quan parlem de la cara d’una persona: pàl·lid, demacrat, a causa d’una malaltia o per una emoció forta.
En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, llegim:
L’encarregat, mentrestant, esbufegava i es queixava de la colzada en l’epigastri, groc com un mort, i, aturat a quatre passes de mi, un autèntic temor es traslluïa en la seua mirada. No cal dir-ho, jo era un xicó, un menor, un irresponsable.
NOTA: Pel que fa a la paraula xicó que apareix en l’exemple literari que he posat de la novel·la Temps de batuda, vegeu l’entrada xicó del llibre El valencià de sempre.