groc com un difunt / grocs com a difunts

Quan parlem de la cara d’una persona: pàl·lid, demacrat, a causa d’una malaltia o per una emoció forta.

En el conte L’explosió, de Víctor Català, llegim:

Si en aquell punt l’hagués vist son antic principal, no l’hauria conegut: groc com un difunt, petant de dents i amb els pèls de celles i bigoti drets com els d’un raspall.

NOTA: El conte L’explosió, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.