funcionar com un rellotge

1) Referit a un mecanisme, a una organització, a una empresa, etc.: funcionar correctament, de manera precisa.

2) Referit al cos d’una persona: estar sa, no tindre cap problema de salut.

3) Referit al cos d’una persona: fer de ventre de manera regular i sense problemes.

Josep Franco, en la novel·la Les potències de l’ànima, escriu:

Descarregades de tensions innecessàries, totes les glàndules del meu cos es concentraven a secretar hormones adrenocorticotròpiques que actuaven com un lubricant excel·lent dels meus circuits encefàlics, regulaven el bon funcionament de la meua xarxa neuronal i potenciaven una relació tan harmònica entre el simpàtic i el parasimpàtic, que tot el meu sistema nerviós vegetatiu començà a funcionar com un rellotge.

En El Combat per la premsa: Al vent i Nosaltres els valencians, d’Albert Sánchez-Pantoja i Vicent Pitarch, trobem:

També els treballs d’imprimir, relligar i enfaixar s’havien pràcticament duplicat, respecte de l’etapa anterior, però l’equip humà funcionava com un rellotge i, a més, plenament satisfet per la feina feta.

En la novel·la Els treballs d’Hèrcules Llopis, de Teresa Broseta, trobem:

Hèrcules descobrí aleshores que, pel que semblava, Laura posseïa tot l’esperit pràctic que a ell li faltava. Organitzà en un tres i no res una cadena de muntatge perfecta: funcionava com un rellotge, estalviava moviments i temps d’espera innecessaris, i produïa un allau de xiulets capaç d’inundar totes les botigues de la ciutat. La cosa marxava!