anar com un rellotge (o com un rellotge de sol)

1) Referit a un mecanisme, a una organització, a una empresa, etc.: funcionar correctament, de manera precisa.

2) Referit al cos d’una persona: estar sa, no tindre cap problema de salut.

3) Referit al cos d’una persona: fer de ventre de manera regular i sense problemes.

En la novel·la El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomero, podem llegir:

Algú amollà les amarres. El vaporet, com cada dia, començà a allunyar-se de l’embarcador. Com un rellotge suís, tot anava bé. El núvol ja havia passat.

El modisme comparatiu anar com un rellotge de sol l’arreplega Joan Amades en el seu llibre Els rellotges de sol, on podem llegir:

Anar, com un rellotge de sol: Usat per a ponderar quelcom de perfecte, regular i normal en el seu funcionament. Aquest refrany ha degenerat i generalment avui només es diu: Anar, com un rellotge. La seva forma primitiva era més extensa encara i deia: Anar, com un rellotge de sol que mai no s’avança ni es retrassa.

En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada rellotge, diu:

Estar o Anar com un rellotge: estar o funcionar molt bé; es diu referint-se a la salut, a una màquina, a una organització, etc.

NOTA: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com un rellotge que definix com a ‘molt regular, especialment quant a les funcions fisiològiques del cos.’