Fugir, anar-se’n, escapolir-se eludint compromisos o responsabilitats.
Denota covardia.
En la novel·la El col·leccionista de fades, de Josep Ballester, llegim:
Quan he descobert aquell públic al qual havia d’enfrontar-me, he pensat traure un rellotge de la butxaca de l’armilla i fugir com un conill, tot dient que se’m feia tard.
En la novel·la Els treballs d’Hèrcules Llopis, de Teresa Broseta, trobem:
Es controlà miraculosament, concentrant-se només a espolsar-se els pantalons, banyats pel contingut del got que arreplegà de terra i deixà sobre la taula abans de fugir com un conill d’aquell menjador i d’aquella casa.