1) Molt fort.
2) Amb molt bona salut
En la narració curta El vigilant vora els balancins dins Hòmens i falagueres i altres relats, de Toni Cucarella, llegim:
I li preguntava si el senyor Rafel no es cansava d’estar sempre al balancí, i la senyora Carme reia tirant el cos arrere i em mostrava la boca corcada i mellada: No està ell fort ara, ni res, se’n desvania quan cessava de riure. Com un bronze, està! Com s’ha de cansar ell criatura?
Vegeu: