1) Estar molt fort.
2) Estar molt sa.
En la narració curta El vigilant vora els balancins dins Hòmens i falagueres i altres relats, de Toni Cucarella, llegim:
I li preguntava si el senyor Rafel no es cansava d’estar sempre al balancí, i la senyora Carme reia tirant el cos arrere i em mostrava la boca corcada i mellada: No està ell fort ara, ni res, se’n desvania quan cessava de riure, Com un bronze, està! Com s’ha de cansar ell, criatura? Però en canvi no li agradava que engrunsara el balancí. No s’enfadava, però em marmolava: No l’engrunses, que el marejaràs!
Vegeu: