Referit a una notícia, una dienda, una idea: difondre’s molt ràpidament.
Dimarts 18 d’abril del 2017, Jordi Palou va enviar aquest modisme comparatiu a Cada dia un mot i va posar com a exemples els fragments literaris següents:
De La maleta de l’escriptor. Un itinerari per la creació literària, d’Isidre Grau:
L’eufòria creativa, però, xoca amb el derrotisme compartit per la cultura occidental que ens adverteix: avui en dia està tot descobert, una màxima que s’estén com una taca d’oli per sentenciar que l’art i la literatura d’ara només reciclen idees velles. O sigui, el creador actual ha nascut massa tard, només pot aspirar a cuinar les antigues receptes amb condiments exòtics o amb combinacions prescrites pels entesos.
De Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll:
La notícia dels assassinats de Carreu es va estendre com taca d’oli entre els masos i poblets que aquells anys plantaven encara ben vius per les serres meridionals del massís de Boumort, escampada pels qui baixaven al mercat setmanal, per l’enrenou dels tricornis que anaven amunt i avall amb els cavalls i per la cautela que havien de prendre els estraperlistes d’oli, de bestiar i de fesols. El rumor de la matança va arribar a les poblacions importants que ja figuren als mapes de carretera, com la Pobla de Segur, Tremp, Isona i Organyà. I aquí es va aturar. Cap diari ni revista no va dedicar ni una sola ratlla a l’assassinat múltiple.