escampar-se com una taca d’oli / escampar-se com a taques d’oli

Referit a una notícia, una dienda, una idea: difondre’s molt ràpidament.

En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, podem llegir:

No sé com, però l’Angelina em va contar, com m’havia promès, moltes coses, i també la meua germana; perquè les notícies del descobriment i alliberament de les segrestades s’havien escampat com una taca d’oli i els detalls se sabien també a l’hospital de sang, i, de cert, pensava jo, a totes les fleques del poble.

En la novel·la La mel i la fel, de Carme Miquel, llegim:

Un tremolor recorre els cossos dels habitants de Caselles i de més enllà. Els remors i les versions diverses sobre l’assassinat del Trinquitero, s’escampen com una taca d’oli per tota la comarca. La gent parla de bandits que baixen de les muntanyes i de “pors” que apareixen i desapareixen.

En El somni d’una pàtria de paraules, de Josep Piera, trobem:

Els imperis s’esberlaven al sud d’Europa; les recents monarquies com la italiana acataven noves constitucions democràtiques. El republicanisme s’escampava com una taca d’oli.

NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.