estar com una cabra / estar com a cabres

Estar boig, estar malament del cap, ser exageradament atrevit, ser un irresponsable.

En Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster, podem llegir:

No veia allò que tenia davant del nas, sinó el que li dictava la imaginació o la voluntat. Cervantes ja ens havia advertit que el seu home estava com una cabra, i suposo que la psiquiatria actual té ben estudiada i catalogada la malaltia que afligia el pobre Alonso Quijano.

En El descrèdit de la realitat, també de Joan Fuster, llegim:

Poe fou un dipsòman perdut; Proust, asmàtic i altres coses; Dostoievski, com Sòcrates i sant Pau, té fitxa d’epilèptic: la coixesa de Byron ha fet parlar molt; Tolstoi estava com una cabra; Chopin va viure de la seua tuberculosi, i valga la paradoxa.

Ferran Torrent, en El bulevard dels francesos, escriu:

Caminant de genolls es dirigeix al bou, gesticulant amb els braços, escridassant-lo. El Colorao s’atura. La impressió general és que està com una cabra.

En la novel·la juvenil Falcó 3 cridant a Àguila 4, d’Albert Henàndez i Xulvi, podem llegir:

–Jo, dels cosins, no vull saber res… Com més lluny, millor…
Estan com a cabres.

En la novel·la L’àngel de la mort, de Juane Gumbau, llegim:

Esteu com a cabres –tornà a reprendre’ls Neus–. Si ens agafen, ja podem preparar-nos.

En la narració juvenil Quan arriba el crepuscle, de Manel Álamo, podem llegir:

Estigues tranquil, tot anirà bé.” “I si no va bé, què?”, vaig respondre desafiant, “pense que esteu bojos, com a cabres!”, vaig cridar mirant fixament Pilar i Frederic, “com es nota, que no és el vostre nebot qui pot morir aquesta nit…”

NOTA: El modisme comparatiu estar com una cabra l’arrepleguen Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs i Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu. El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com una cabra que definix com a ‘completament boig’.