1) En sentit real: estar una persona com si fóra morta, encara que no siga veritat. Es pot fer extensiu a qualsevol ésser viu.
2) En sentit figurat: estar una cosa quieta, immòbil, tranquil·la, calmada.
En la novel·la anònima del segle XV Curial e Güelfa, podem llegir:
Emperò res no deyen, ans speraven ço que Curial faria; lo qual, com veés que lo cavaller no s movia, devallà del cavall, e, levant-li l’elm del cap, viu-lo estar axí com a mort, e mira’l-se per una gran stona, dins la qual lo cavaller recordà e viu-se en terra entre las mans de son enemich.
També el poeta Ausiàs March va emprar aquest modisme comparatiu. Heus ací un fragment del poema XXIII:
Venecians no han lo regiment
tan pasciffich com vostre seny regeix
suptilitats, que l’entendre us nodreix,
e del cors bell sens colpa·l moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
e occupat se troba·n vós entendre,
que lo desig del cors no·s pot estendre
a leig voler, ans com a mort està.
Josep Lluís Martos, en Cant, queixa i patiment, obra en què estudia 55 pomes d’Ausiàs Marc, referint-se al poema anterior, escriu:
L’home amb seny es delitarà en el seny de l’amada i no en el cos, que està com a mort.
Vegeu:
NOTA: La locució comparativa d’igualtat com a mort significa ‘com si fóra mort’.