dormir com una marmota / dormir com a marmotes

Dormir molt profundament i durant molt de temps.

Fa referència a l’animal que el DNV, en l’entrada marmota, definix com a ‘mamífer rosegador (Marmota sp) de cos redó i xafat i pelatge molt espés, que s’amaga davall terra, on hiberna’.

En l’assaig Bestiari, de Martí Domínguez i Romero, trobem:

Tanmateix, res tan extraordinari com l’exemple de la marmota. Tot i que fa relativament poc que ha estat introduïda als Pirineus, els catalans ja la coneixien pels muntanyesos i traginers francesos, que solien dur, en un sac de cuiro, una marmota ensinistrada, per la qual cosa l’expressió “dormir com una marmota” no és estranya. De fet, el mot marmota prové del francès marmotte, d’on es deriva el verb marmotter i que significa ‘parler entre ses dents’, és a dir, mormolar, generalment injúries i malediccions. No obstant això, el terme francès marmotte prové del llatí mus-montis, que significa ‘rata de muntanya’.

Ferran Torrent, en No emprenyeu el comissari, escriu:

–¿Dorm? –li preguntà Branon.
–Com una marmota –respongué el pistoler.

Roser Barrufet i Soldevila, en Misteri al parc d’atraccions, empra clapar com a marmotes:

–O se n’han anat de barrila –em digué ell– o clapen com a marmotes. Encara et portaré al meu pis –em murmurà evitant el xinès, que feia unes orelles com a pàmpols i no es perdia detall.