Adormir-se profundament i durant molt de temps.
En la novel·la juvenil ¿Qüestió de feromones?, d’Enric Lluch i Girbés, podem llegir:
Clar que allò de les boletes es podia prestar a més d’una confusió. Així que vaig esborrar les boletes i, després de barrinar una bona estona per tal de buscar alternatives, em vaig adormir com una marmota, amb el llibre de valencià i la llibreta de l’experiment poètic escampats per damunt de la flassada, fins que ma mare em despertà a les set i mitja del matí.
En la novel·la juvenil El manuscrit Samos, de Julián Arribas, trobem:
D’una banda, tot el que m’havia ocorregut la nit anterior pareixia un malson tètric i incomprensible, però el dolor de les costelles que m’havien colpejat era real, com ho era aquell mussol majestuós que ara veia adormit com una marmota al recer del fullatge.