Dormir plàcidament, dormir molt a gust.
En la rondalla El rei Astoret, d’Enric Valor, podem llegir:
Margarida isqué, sopà, es gità en el llarguíssim llit de la mestressa, va dormir com un àngel i, l’endemà, ja el sol ben fora, oí que la despertaven.
En Seduccions de Marràqueix, de Josep Piera, llegim:
Ens vam ajupir sota les mantes, ens vam dir bona nit respectivament i vam apagar el llum. La veritat siga dita, sense esperar-m’ho, vaig dormir com un àngel, durant tres o quatre hores, aquella primera i única nit a Aït Atab.
En La tragicomèdia de donya Cayetana, de Rafael Martí Orberà, trobem:
No, no oia gens, ni miqueta. Dormia com un àngel: al pegar-li espenta la companyera, casi se’n va de tos.
Josep Franco, en la novel·la Les potències de l’ànima, escriu:
I aquella nit, deslliurat de la maledicció que semblava pesar sobre la meua consciència, vaig dormir com un angelet durant més de deu hores.
En Maleïda crosta, de Joan Ferran, podem llegir:
Quan va arribar la nit va dormir com un angelet, arrambada a la pelussa de l’Stanley.