1) Referit a un ésser humà: cridar fort i d’una manera desesperada a causa d’estar molt furiós, molt enutjat o de patir un dolor molt fort.
2) Referit a un ésser humà: cridar molt fort, de manera exagerada, en qualsevol circumstància.
3) Referit a un xiquet: plorar desesperadament, cridar molt fort i d’una manera desesperada.
En Del meu temps, de Miquel Forteza, podem llegir:
Els parents i les parentes d’aquests desgraciats esperaven defora, amb el cor en un ai i en veure’ls sortir bons i sans es posaven a cridar com a desesperats, i amb ells cridava tota la gent escampada per la plaça.
En la novel·la Els canibals, de Lluís-Anton Baulenas, trobem:
Ens hi vam acostar i quan encara ens trobàvem a uns tres o quatre metres de la tanca, una dotzena d’animals es va precipitar cap al lloc on érem, cridant com a desesperats.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada desesperat, trobem:
Com un desesperat: amb gran pressa o impaciència, amb grans extrems. Lo manco fa vuyt dies que te cerch com una desesperada, Roq. 23. S’anyellet bela com un desesperat, Alcover Cont. 101. Pegant-se tochs com un desesperat, Penya Mos. III, 191. Podrem córrer pels carrers de Roma com uns desesperats, Llor Jocs 141. «Treballar com un desesperat», «Córrer com un desesperat», «Cridar com a desesperats», etc.