1) Referit a un ésser humà: cridar fort i d’una manera desesperada a causa d’estar molt furiós, molt enutjat o de patir un dolor molt fort.
2) Referit a un ésser humà: cridar molt fort, de manera exagerada, en qualsevol circumstància.
3) Referit a un xiquet: plorar desesperadament, cridar molt fort i d’una manera desesperada.
En Coses de la lluna, de Mercé Viana, podem llegir:
Vegem, tu et pots creure que Jaume siga capaç de posar-se completament nu davant la casa de Carme a cridar com un descosit? Doncs jo no m’ho crec perquè el Jaume, amb castanya o sense, no el considere amb pebrots per a fer aquestes coses.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada descosit, diu:
Cridar com un descosit: fer grans crits, sia plorant, sia per altra causa (val.). Cridaven com uns descosits per plasses y carrers, Guinot Capolls 27.
NOTA: En la tercera accepció de l’entrada descosit del DNV trobem: pels descosits (o com un descosit) loc. adv. Excessivament. Parlar pels descosits. Cridar com un descosit.
També trobem aquest modisme comparatiu en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, d’Alexandre Agulló i Guerra.