1) En sentit figurat i referit a un ésser humà o a un animal: cridar molt fort a causa d’estar molt furiós, de patir un dolor molt fort o per qualsevol altra causa.
2) En sentit figurat i referit a un ésser humà: cridar molt, de manera exagerada.
3) En sentit figurat i referit a un xiquet: plorar desesperadament. Cridar molt fort i d’una manera desesperada.
En Això era una volta…, de Jordi Raül Verdú, trobem:
El tio Caram continuava bramant com un descosit cada vegada més fort, atraient cada vegada més l’atenció de la gent.
En la novel·la Els lluitadors, de l’alcoià Francesc Gisbert, podem llegir:
Del portal estant, els dos xiquets mantenien llargues converses o s’aventuraven a explorar el carrer. Contemplaven el trànsit de la vaca lletera al so de l’esquellot anunciador, dels venedors ambulants del pa de didalet i les barquetes saboroses amb granets de matafaluga, del vell de la regalíssia, del tapener, del que oferia amb la seua burreta arrop i tallaetes… Veien pujar Correcamins, espentant el carro i bramant com un descosit “Cacaus, tramussos i xufes arremullades!”.
NOTA 1: En el parlar d’Alcoi, la paraula matafaluga que trobem en el fragment que he posat de la novel·la Els lluitadors, de Francesc Gisbert, s’ha dit sempre batafaluga, que és la forma primitiva que els alcoians hem sabut conservar durant segles i segles i que també es conserva en altres llocs de la nostra àrea idiomàtica, com ara l’illa d’Eivissa. La variant formal alcoiana batafaluga, evolució de l’antiga batafalua –que ja trobem documentada en la primera mitat del segle XIII– deriva de l’àrab al-ḥábbat al-ḥulûwa que significa ‘el gra dolç’, com ens explica Joan Coromines en el seu DECat (V, 530a32). El DNV ha tingut l’encert d’incloure com a normatives les dues variants formals: batafaluga i matagaluga. Totes dues remeten a anís.
NOTA 2: En la tercera accepció de l’entrada descosit del DNV trobem: pels descosits (o com un descosit) loc. adv. Excessivament. Parlar pels descosits. Cridar com un descosit.