Córrer molt.
En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, podem llegir:
Em vaig sentir, de sobte, corrent com una llebre per la muntanya, botant màrgens, voretant ceps de vinya, arbres i botges, per arribar, camp a través, al mas.
En Jubileu, de Víctor Català (nom de ploma de Caterina Albert Paradís), llegim:
–No el planyis, per això, puix diu que l’esguerradura no li privà pas de moure’s amb tota agilitat i de córrer com una llebre sempre que li abellia.
En Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, trobem:
Però, així que la campaneta sonava, havia de fer un gran esforç per no moure’s: el cor se n’hi anava a córrer per sota dels castanyers com una llebre.
En la rondalla L’envejós d’Alcalà, d’Enric Valor, podem llegir:
–Així millor! –deia a la gent–. Per no tombar cap arrere, córrec com una llebre cap avant, encara que estiga cansat.
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, llegim:
Naturalment, fou proclamada amb bombo i platerets durant dies i setmanes, la vergonyosa desfeta de les tropes de Mussolini en el front de Guadalajara, on la fugida dels italians corrent com a llebres a mitjan mes de març també del 37 dins aquella àrida província, fou no sols desastrosa per al feixisme internacional sinó totalment ridícula i fins grotesca.
En De Reus a Prades i Poblet: a peu pels camins de la història, la llegenda i l’anècdota, de Josep M. Sugranyes, trobem:
Fins a Prades en manquen quatre, una distància que fem de forma ben diversa. El meu germà i el Plàcid van amb el cotxe del Pepe per la carretera. Pel mateix lloc, però a peu, marxen el Manel i el Joan Maria. La resta, amb el meu nebot i el Pujol júnior, que corren com a llebres i als qui gairebé no he vist en tot el camí, anem pel lloc marcat en la guia itinerària de la travessa.
En el segon volum del llibre Els barris de Barcelona, obra dirigida per Ramon Alberch i Fugueras, podem llegir:
Aquestes decisions oficials no volien dir gran cosa als llebrencs, malnom donat als que són de Vallvidrera. i que tant pot ser una corrupció de vallvidrerencs com un motiu per considerar que corren com a llebres perquè viuen a la muntanya.