1) Córrer molt de pressa, a tota velocitat.
2) Anar a un lloc determinat directe i ràpid, sense perdre gens de temps.
En L’home que fea falta, de Serafí Julià, podem llegir:
Oir semblant notícia i tirar-se Vicentica al carrer com una desesperada, tot fon la mateixa cosa. –¡Pepico!… ¡Pepico!… ¡El meu Pepico!– cridava mentres corria com una fona.
En Bes de xocolate, de Maurici Belmonte, trobem:
Ali va córrer com una fona.
NOTA: El DNV arreplega la locució comparativa d’igualtat com una fona que definix com a ‘molt ràpidament, a gran velocitat’.