Córrer molt, córrer molt de pressa, córrer a molta velocitat.
En la segona accepció de l’entrada gambo del llibre El valencià de sempre definisc aquest vocable de la manera següent:
Mamífer de l’orde dels artiodàctils, de la família dels cèrvids, espècie Dama dama, més xicotet que el cervo, de banyes cilíndriques en la base i en forma de pala en l’extremitat.
Pose un exemple literari extret de la novel·la L’estrep, de Joan Olivares, que conté aquest vocable i, tot seguit, escric:
En la primera edició del Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig, en l’entrada gambo, diu: «Gamo ó gacel, ma (cuadrúpedo). Tambien Dama.»
En la tercera edició del mateix diccionari diu: «m. Gamo. Lo mismo que GAM. Gacel. Lo mismo que GACÈL.»
En el Diccionario general valenciano-castellano de Joaquim Martí i Gadea, en l’entrada gambo, diu: «m. Gamo. V. Gam.»
En el Diccionario valenciano de Josep Pla i Costa, recuperat per Josep Martines, trobem «Gámbo, anim. Gamo».
En el Vocabulari del Maestrat de Joaquim Garcia Girona apareix la paraula gambo en una relació de paraules que es diuen a Almassora (o, almenys, es deien l’any 1906, quan Garcia Girona li va enviar el seu Vocabulari a mossén Alcover).
La paraula gambo no apareix en cap diccionari modern malgrat que continua ben viva en el valencià parlat, sobretot formant part d’expressions com ara saltar com un gambo (saltar àgilment) i córrer com un gambo (córrer molt), usades a la Vall d’Albaida.