coent com un all

1) En sentit real, s’usa per a expressar que alguna cosa –de menjar, generalment– és molt coenta, és a dir, que cou molt. Els alls crus són molt coents.

2) En sentit figurat, s’usa per a expressar que algú o alguna cosa és molt cursi.

3) En sentit figurat, s’usa per a expressar que algú està molt enfadat, molt irritat, molt rabiós.

4) En sentit figurat, s’usa per a expressar que algú ha sentit un dolor fort o una cremor intensa en alguna part del seu cos.

Josep Lozano, en Ribera, escriu:

–Estava entusiamat. Anava tan ràpid que en una ocasió m’ha fet vore la padrina. No sé com m’ha pillat  la pell de la cabota, que m’he quedat coent com un all. Després, m’ha aconsellat que no tinguera pressa. Que qui té pressa no es diverteix. Que allò no era com la venta de Tello, on es va acabar tot en un dia. Que la pràctica fa mestres.

En la novel·la La solsida, de Rafael Arnal, podem llegir:

Tal com pogué va retornar la maleïda glopada a la tassa i roig i coent com un all obrí la boca per arreplegar tot l’aire del món. –Deu estar molt calent encara– intentà de consolar-lo la xicota. –Calent?, com un ferro roent!

En I conte contat…, de Jordi Raül Verdú, llegim:

–Ai, ai, ai! –cridaven els suposats morts que, coents com un all, fugien de les perdigonades per arrecerar-se.

  Marisol Gonzàlez Felip, en Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió ser coent com un all que definix de la manera següent:

Tindre uns gustos estètics deplorables. Ex.: Han pintat la casa de verd i roig perquè són coents com un all; no hi ha cap altra casa en la contornada pintada així. SIN.: ser coent.

NOTA: El modisme comparatiu coent com un all l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.