1) Rebre de manera brusca una mala notícia que ens sorprén, ens pertorba i ens commociona.
2) Rebre bruscament qualsevol cosa inesperada que ens resulta molt molesta.
En Dos quaderns inèdits, de Joan Fuster, trobem:
El discurs d’Arias Salgado, peça d’un tenebrós “inquisitorialisme”, caigué com una bomba en els medis periodístics del país: les reaccions no han passat, és clar, del límit de les converses de redacció; és prou significatiu, però, que les glosses –ordenades per consigna del mateix ministre– no han estat ni entusiastes ni insistents.
Rodolf Sirera, en Maror, escriu:
I tanmateix, ja han vist vostès… L’han deixada caure com una bomba… sense cap tipus d’advertència.
En la novel·la Júlia, d’Isabel-Clara Simó, podem llegir:
La presència de Glòria va caure com una bomba. Però al cap de pocs dies, com que la xica era tan endreçada i tan servicial, s’hi van acostumar.
En la novel·la Sabó moll, de Francesca Aliern Pons, llegim:
Al poble, com era previsible, la notícia de la mort del Joaquim va caure com una bomba.
Àngels Moreno, en Potser a setembre, escriu:
Als maleïts Llitsó de la merda, els va caure com una bomba aquella relació nostra, encara que estaven segurs que no duraria gens; que no passaria de ser una aventura més d’aquelles a què el fill els tenia acostumats.
En la novel·la Tota d’un glop, de Pasqual Alapont Ramon, trobem:
La frase (no per esperada, m’ha deixat de sorprendre), ha estat pronunciada amb una convicció mínima, i això no obstant ha caigut com una bomba.
Vegeu:
NOTA: El DNV arreplega el modisme comparatiu caure com una bomba i posa els exemples següents: Produir molta sorpresa, una gran commoció. La notícia ha caigut com una bomba.