Completament callat.
Vicent Ortega, en la novel·la El collidor d’ànimes, escriu:
No, no havia sigut el seu festeig així com contaven les seues amigues, però mira!, ella se l’estimava així com era: sec i dur com una llamborda del carrer, aspre de vegades i callat com un mort quan es transportava a aquell món de somnis del qual ella el treia amb un pessic al braç o un puntelló al turmell.
En Més enllà de San Francisco, de Toni Mollà, llegim:
Només de pensar-ho, callat com un mort per no encomanar les meues impressions més secretes, em venia al cos una desconfiança instintiva pel gènere humà.
La comparança no necessita cap explicació.