Romandre callat, mut, sense dir res en absolut.
En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, podem llegir:
–Això de les banderes no fa mal. I segons van les coses, per un no res et deixen estenallat en un camí, no els he volgut fer la contra. Volen banderes? Banderes! Volen que calle? Callaré com un mort!
En el conte Ombres, de Víctor Català, llegim:
El marit va callar com un mort, i a ca la Rita també.
El dimarts 29 de juny del 2004, Jordi Palou va enviar aquest modisme comparatiu a Cada dia un mot. També l’inclou en el llibre RodaMots, que va escriure en col·laboració amb Pau Vidal, a on arreplega els fragments següents:
D’Ermengol el Salat: el rei que es va enamorar de la mar, de M. Carme Roca:
El primer ministre va fer una cara com dient: “Jo ja me la sabia, aquesta”. Tanmateix, per prudència i per instint de conservació, va callar com un mort.
Del pròleg a Memòries!: 1974-1989. Dels quinze als trenta anys, Londres-Barcelona, de Matthew Tree:
Però com que el dubte, últimament, s’ha convertit en un company constant, que s’estira al meu costat quan descanso, que m’acompanya, agafat del braç, pels carrers, que llegeix per damunt la meva espatlla al metro i que em mira des del fons del got quan bec, intento no fer-li massa cas (malgrat els seus planys): intento mantenir-lo a ratlla, de manera que aquest llibre s’ha escrit en una sèrie de sessions ben breus durant les quals he aconseguit que el dubte callés com un mort.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada mort, diu:
Callar com un mort: no dir absolutament res. Jo et prometo callar com un mort, Ruyra Parada 58.
NOTA 1: El conte Ombres, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.
NOTA 2: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.