Molt cabut, molt obstinat.
En la novel·la Els cabells d’Absalom, de Vicent Josep Escartí, podem llegir:
Tanmateix, aquell home no li féu cas i només es limità a indicar-me, després, que més em valdria eixir d’aquella vila, perquè el dit rector era home de pocs amics i cabut com els aragonesos i d’aquells que si se’ls fica una cosa al cap no paren fins que no l’han aconseguida. Són homes, per dir-ho clar i ras, que sempre volen fer la seua voluntat, i el seu desig s’ha de complir per damunt de tot, caiga qui caiga i pegue a qui pegue.