botar com un llagostí (o com un saltamartí) / botar com a llagostins o com a (saltamartins)

1) En sentit real: pegar bots.

2) En sentit figurat: saltar ràpidament quan es té un ensurt.

3) En sentit figurat: reaccionar molt ràpidament a un estímul determinat i fer o dir amb fermesa i amb decisió allò que considerem que s’ha de fer o s’ha de dir en aquell moment.

En Dones d’aigua, hòmens de fang, de Toni Cucarella, llegim:

No podia haver-hi cosa més avorrida al món sencer que haver de cuidar Maliues Donet, dessentida i consentida! M’avorria immensament veure-la jugar, botant d’ací cap allà com un llagostí vestit de colors, i haver-la de requerir contínuament i marmolar-la perquè berenara.

El nom llagostí el donem a diversos insectes de l’orde dels ortòpters, de coloracions terroses, grisenques, groguenques o verdoses, que és molt críptic i fa uns salts molt grans amb molta facilitat. El més corrent en les nostres terres pertany a l’espècie Stenobothrus rufipes.