Referit a un xiquet xicotet: molt boniquet, molt guapet.
En la novel·la Barroca mort, de Vicent Josep Escartí, podem llegir:
Jo el vaig presenciar tot, sense perdre’n detall, i puc donar fe que fou una veritable obra de la Providència, ja que el fill de Jaumot, un xiquet que des que va nàixer era bonic i tendre com un pollet, no parava de plorar i el cirurgià va dir que calia anar fent-se l’ànim, que es moriria ben prompte.
NOTA: Sobre la paraula bonico, vegeu més pillo que bonico.