blanc com la farina (o com la flor de la farina)

1) S’usa per a expressar la idea que una cosa és molt blanca.

2) S’usa per a expressar la idea que una persona és de pell molt blanca.

3) S’usa per a expressar la idea que la cara d’una persona s’ha quedat pàl·lida, que té la color trencada.

4) S’usa per a expressar la idea de puresa.

En la novel·la Anjub: Confessions d’un bandoler, d’Andreu Carranza, podem llegir:

Al mig de la colla anava un senyoret tot ben plantat muntat dalt d’un ruquet, blanc com la farina de fer coques, que portava del ramal un mosso, un xicot jove que devia ser el seu criat.

En Tendres van ser els dies, de Francesc Pané, llegim:

Mai no he tingut gaire gana. Hi ha qui diu que menjo com un pardal, i és cert. De molt petit, el metge temia –diuen– per la calcificació dels meus ossos. Sé que van obligar la mare a comprar una medicina de calç. Es venia en ampolles quart de litre, de vidre transparent, primes i altes, molt elegants. El líquid que contenien era blanc com la farina, tenia aroma de vainilla, i era més espès que la llet, però d’una agradable dolçor aromatitzada que deixava a la llengua un pòsit arenós, un regust com de terra, molt suau, no gens desagradable.

En Màscares trencades, de Santiago Forné, trobem:

Quan aquell dia va arribar a casa, sa mare de seguida va comprendre que alguna cosa no anava com calia. El rostre de la filla estava blanc com la farina, i la mirada semblava perduda.

En El llenguatge de les Gaiates i les Fogueres, d’Àlvar Monferrer, podem llegir:

Als dels carros que retornen, el vi els fa cantar Marina, i de pols porten la cara, tan blanca com la farina.

En L’anell de ferro, de Jaume Fuster, llegim:

Poncet, blanc com la farina, tremolava i petava de dents.

Joan Borja, en la narració curta El color de les quimeres, escriu:

Des d’aquell moment, els somriure’s van parlar més que les paraules. I entre ell i jo va nàixer, com la meravella d’un cel rogenc sobre el cim del Montcabrer, el prodigi de la passió i la tendresa humanes. També una alegria pura i blanca com la flor de la farina: viva i rutilant com la bullícia de la gent a la Fira de Tots Sants de Cocentaina.